El litoral sempre ha estat una zona molt atractiva i adequada pel desenvolupament de la societat. Amb el pas dels anys s' ha produït un augment dels nuclis de població i conseqüentment del comerç, les infraestructures i la pesca. Mentrestant les persones hem anat contemplant amb impotència, com aquest procés de creixement desmesurat ha afectat els sistemes naturals i el seu equilibri fins arribar, en molts casos, a fer-los desaparèixer.
Ha estat un procés ràpid, promogut per interessos econòmics massa sovint particulars, on la societat, cegada pel mercat i pels beneficis a curt termini, no s' ha preocupat per la qualitat del seu paisatge.
Aquest model de desenvolupament no és sostenible, i origina crisis financeres i de territori que són especialment notables en una zona fràgil com és el litoral. L’especulació urbanística, en molts casos derivada del turisme, ha eliminat pràcticament tots els sistemes naturals característics, empobrint el nostre patrimoni natural. Les dunes, albuferes, i altres sistemes vius, pràcticament han desaparegut, mentre els nuclis urbans no paren de créixer.
Aquest territori cada vegada més artificial origina desequilibris entre els sistemes naturals que sovint suposen costos econòmics fruit de la mala gestió. Així, la construcció massiva de ports, espigons i altres estructures, han alterat tant el transport de sediment al llarg de la costa, que moltes platges han acabat per desaparèixer. La solució buscada a la pèrdua de sorra, ha estat la reposició artificial, una intervenció gens sostenible i poc eficient doncs els mecanismes que s’emporten la sorra segueixen actius i els que la reposen els estem alterant i eliminant.
Els problemes a llarg termini poden ser molt més grans que els beneficis obtinguts amb gestions a curt plaç. Caldria estudiar molt bé cada acció que es pren en el litoral tenint una visió amplia en el temps i en l’espai, doncs una "solució" per avui pot ser un problema per demà.
La "sostenibilitat", s’ha de concebre com una manera de gestionar, no en contra del progrés, sinó a favor d’un progrés "revaloralitzat" amb un rumb clar i definit. Les intervencions al litoral haurien de deixar de ser projectes basats en la construcció d’espigons i regeneracions de platges per convertir-se en una planificació, consensuada pels diferents col·lectius (veïns, pescadors, comerciants,etc), que no faci perillar el patrimoni natural i cultural de tots, no només pel dret a tenir-lo, sinó també de poder gaudir-lo.
Amb aquest manifest es vol fer una crida per a una nova gestió del litoral. La situació actual no és senzilla i representa un repte per a les administracions que haurien d’analitzar cada acció concreta pensant en el conjunt d’aquest sistema fràgil, i mirar de buscar solucions amb veritables polítiques de gestió a llarg termini.
Text: XATRAC.
